Història

L'Asil Sant Rafael, per a nenes raquítiques i escrofuloses pobres va ser fundat el 31 de març de 1889 pel Pare Benito Menni, al carrer Cabestany número 1 del barri de Les Corts de Barcelona.

L'aportació econòmica de la Sra. Dorotea Chopitea, molt coneguda en aquells temps per la seva generositat envers els indigents va ser clau en la creació d'aquest Centre i, fins a la dècada dels setanta, l'asil es va mantenir gràcies a l'ajuda que van rebre les Germanes Hospitalàries per part de moltes famílies de Barcelona i de la comarca.

En un principi, el Centre va néixer per donar acollida gratuïta a nenes pobres d'entre quatre i deu anys amb problemes de salut com poliomielitis o malformacions congènites. Inicialment, hi van ingressar entre 100 i 120 nenes, les quals eren ateses per professionals de la medicina que van treballar durant molt temps al Centre de forma desinteressada. L'asil va tenir una gran acceptació a la ciutat comtal, ja que cobria una gran necessitat social, però amb el temps, les nombroses sol·licituds d'ingrés van fer necessària la seva ampliació i, conseqüentment, el seu trasllat.

El 1957 la Congregació de les Germanes Hospitalàries va decidir marxar de l'antic local del carrer Cabestany i adquirir uns terrenys al Passeig de la Vall d'Hebrón de Barcelona, on es va construir el primer edifici de l'actual Hospital. Amb el nom d'Asil Infantil de Sant Rafael, el novembre de 1963 es va inaugurar el nou Centre, que tenia una capacitat molt superior a l'anterior. El trasllat va tenir una gran repercussió mediàtica, ja que es va realitzar enmig d'una nevada en què taxistes, Creu Roja i voluntaris dels barris de Les Corts i de Sants van col·laborar per ajudar les Germanes i les infermeres a instal·lar-se a la seva nova llar.

Però els avenços científics i el desenvolupament econòmic del país van donar lloc que cada vegada fossin menys les nenes que acudien al Centre per demanar ajuda o assistència. Per tant, l'asil va passar per un període de crisi econòmica fins que, el 1968, es va establir el primer acord amb la Seguretat Social. D'aquesta manera, el Centre va començar a atendre malalts adults i va canviar el seu nom pel d'Hospital de Sant Rafael. A partir de llavors, les nenes aïllades que encara ocupaven una planta de l'Hospital van ser traslladades a un edifici contigu, que es va convertir en el Col·legi Especial Sant Rafael, i on s'impartiria ensenyança primària per a nens disminuïts físics fins a finals dels vuitanta.

Mentre se succeïen tots aquests canvis, la majoria de professionals que fins al moment havien treballat de forma gratuïta per a l'antic asil van expressar el seu desig de vincular-se laboralment a l'Hospital. Es va iniciar així un període de reorganització interna i de reformes que va culminar el 1980 amb la classificació oficial del Centre com a hospital general. Tres anys després, la Generalitat de Catalunya el va ratificar com a hospital general, el va incorporar a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP) i es va signar el primer conveni amb la Conselleria de Sanitat. Avui dia, tots el serveis que ofereix el Centre són concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut).

Germanes Hospitalàries davant l’antic local del carrer Cabestany
Metge i Germana treballant a l'Asil Sant Rafael
Germanes Hospitalàries Hospital Sant Rafael - Barcelona
Pg. de la Vall d'Hebron, 107-117 · 08035 Barcelona · T. 93 211 25 08