OBJECTIUS

L’objectiu del comitè de mortalitat és l’estudi científic de la mortalitat, analitzant el procés assistencial dels pacients morts en l’hospital. Recull les dades sobre taxes de mortalitat i necròpsies així com la concordança entre el diagnòstic clínic i anatomopatològic. Valora la causa de la mort en relació a la malaltia de base, estat del pacient, motiu d’ingrés, complicacions durant el procés assistencial (previsibles o no), existència d’errors i cataloga la mort com previsible o no. En cap cas s’ha de convertir en un tribunal que jutgi l’actuació sanitària en el seu conjunt.

COMPOSICIÓ

• Direcció mèdica.

• Direcció d’infermeria.

• Coordinador de qualitat i seguretat del pacient.

• Representant del servei de medicina interna.

• Representant del servei de cirurgia general.

• Representant del servei de cirurgia ortopèdica.

• Representant del servei de documentació.

PERIODICITAT DE LES REUNIONS

El Comitè es reunirà cada 3 mesos.

FUNCIONS

El treball del comitè ha de respondre a les següents qüestions:

• Taxa de mortalitat de cada servei.

• Previsibilidad d’una defunció.

• Diagnòstics clínics correctes (pot dependre de les exploracions complementàries).

• Taxa de necròpsia.

ANNEX

La recollida d’informació implica la confecció d’un document en el qual consti: servei, metge responsable, nombre d’història clínica del pacient, diagnòstic inicial i final i exploracions complementàries, inclòs necròpsia si ho hagués; data d’ingrés i de defunció.

Probabilitat de defunció: se sol calcular en funció de tres variables: malaltia principal del pacient, edat i estat general en el moment d’ingrés. Hi ha una taula de valoració de la probabilitat de defunció que es basa en aquests tres paràmetres. Es valora cadascun d’ells des de la u fins al quatre i si la suma total és inferior a set, es considera com poc probable la defunció.

Com no es poden analitzar totes les històries clíniques, cal establir un criteri de selecció. En principi, es recomana revisar totes les històries dels morts menors de 50 anys, el 50% dels morts entre 50 i 65 anys i el 10% dels majors d’aquesta edat. S’han de revisar, a més, les dels pacients morts en quiròfan, els morts per infecció i els considerats com poc probables.

Indicadors:

• Taxa de mortalitat per serveis (n° de defuncions/nº d’altes x 100).

• Taxa de mortalitat no previsible (n°. de defuncions no previsibles/n° total de defuncions x 100).

• Taxa de concordança diagnostica (n° de concordança diagnòstica/n° de necròpsies x 100).

• Taxa de necròpsies (n° de necròpsies/n° de defuncions x 100). Al no realitzar-se les necròpsies en el nostre hospital, aquests dos últims indicadors no són útils.

VALORACIÓ DEL RISC DE DEFUNCIÓ

Malaltia:

• Mortalitat molt baixa: 1 punt.

• Mortalitat baixa (menys del 2%): 2 punts.

• Mortalitat mitja (entre el 2 i el 10%): 3 punts.

• Mortalitat alta (sup. al 10% ): 4 punts.

Edat:

• Menys de 40 anys: 1 punt.

• De 40 a 65 anys: 2 punts.

• De 65 a 75 anys: 3 punts.

• Més de 75 anys: 4 punts.

Estat general en el moment d’ingrés:

• Bo: 1 punt.

• Patologia associada lleu: 2 punts.

• Patologia associada greu: 3 punts.

• Mal estat general: 4 punts.

VALORACIÓ DE LA HISTÒRIA CLÍNICA DELS PACIENTS MORTS

• Consta la malaltia principal, l’estat general en el moment d’ingrés i les seves malalties associades? SI/NO.

• Existeix un curs clínic evolutiu diari en el qual s’expressi l’estat del pacient? SI/NO.

• Hi ha epicrisi? SI/NO.

• S’han pres les mesures terapèutiques adients per a evitar la defunció? SI/NO.

• S’ha produït la mort per complicacions del tractament? SI/NO.

• Justifica l’estat general del pacient la defunció? SI/NO.

• Assenyalar les causes desencadenant de la defunció.
  • Xoc de distintes etiologies:hipovolèmic, sèptic, cardiogènic.
  • Trastorn electrolític .
  • Unes altres (assenyalar).